Profunditat

Nova música per la meva ànima

Creixent cada dia més...al meu ritme però sense parar ni un moment. Aprenent a viure desprenent-me del passat, buidar-me cada dia per a viure sense por, sense que es faci pesada la motxilla que carreg en el meu viatge. Intentant trobar el millor lloc per a cada cosa dintre del meu cor, per fer les coses bé, poc a poc. Acceptant-me a mi mateixa, profunditat i senzillesa, errors aceptats amb amor, milers de rols diferents per a cada situació.

Si ho veig des de fora, es podria dir que el que es veu es una nina de jugueroll, una titella que juga a la vida, creant històries i aventures, sense que importi realment res del que faci perquè al final no és més que un joc. Així la vida es suporta millor, et sents molt lleuger. Però en el joc de la vida normalment ens sentim massa identificats amb aquest personatge i amb la seva història, com si es jugués la vida en cada experiència, donant massa importància a totes les vivències. Atrapada entre pensaments, emocions, sentiments creats simbòlicament per donar-li sentit a la vida, per la creença de la necessitat de ser importants, i en realitat d'aquesta manera deixa de tenir sentit.

Sent que el sentit de la vida està en la senzillesa, simplement és viure. Sentir la connexió amb tot el que existeix. Perquè no importa d'on venim, ni perquè estem aquí. El que importa és que estem aquí, respirem, sentim...existim. Igual que un arbre, una flor, o qualsevol altre animal, som vida. Si som capaços de sentir això, l'unic que ens connecta és l'amor... l'amor a la vida, a cada èsser viu, a cada element de la natura. I deixarem de destruir aquesta vida, quan ens tornem a connectar amb ella, quan aprenguem a dominar els nostres egos, i a buidar la nostra ment, plena d'estructures i sistemes que només ens fan allunyar-nos i del que realment importa, que és viure i sentir cada instant.