Ningú no compren ningú

Ningú no compren ningú, però nosaltres som nosaltres, i sabem allò que és bo.

Sentir el sol damunt la cara, i estimar-se de debo, i trobar-se viu encara, i cantar sense cap por...que la terra no és partida com un mapa mal pintat, i que aixo és una mentida, de molt mala voluntat...

Últim dia de l'any 2010, un any intens...moments durs i altres alegres....però tots intensos..

Escolt aquest cançó, tant present a la meva infància, apresa al cole i cantada tants cops amb la meva germana... Se m'omple el cor d'un sentiment estrany, intens, d'amor...pau...i a l'hora tristesa...anyorança..

Avui em torno a sentir com aquella nena, que busca protecció, amor, la mà dels qui l'estimen de debó... Torn a la infància, repleta de pors sense sentit, en busca d'una abraçada i una veu que em digui que no estic sola, que tot anirà bé, que res dolent em pot passar...