Apassionant veritat, AmoR

Apassionant veritat, AmoR
hO Som ToT, Som FoC

diumenge, 21 de març del 2010

La força de les sensacions, la força d’una cançó


Què fàcil és perdrer-se en el camí, què fácil és escollir el de l’autodestrucció. Que quan te n’adones, no saps on ets ni com hi has arribat. Petits actes, petits detalls que marquen grans vies de canvi per on hi passes derrapant.  Agafo la brúixula i busco el meu nord per tornar a començar. Tremolant l’agulla gira lentament, com si es resistís a tornar al seu lloc. Sap on és el nord, i encara i així li agradaría descubrir què hi ha més enllà, què és allò que no ha de trepitjar.  Qui té la certeza del què és el correcte,  si tot existeix per alguna raó. Qui té dret a jutjar els errors, si están per cometre’ls.  Si el perill és troba en deixar d’escoltar el què diu el cor, i mai més saber tornar o fins i tot oblidar-te d’allà on vols arribar.
M’he perdut, no sé on soc. Busco una señal, un record. I apareix aquesta cançó. La que guía la meva ànima. L’envolta amb molta cura, l’acaricia, la tranquilitza i la va despertant.  És l’amor el que cura, el que ho posa tot al seu lloc. Sensació que em transporta allà on em sentía bé i tot fluia tranquilament.  Ara sé on volia i vull arribar, ara, poquet a poquet, em cal tornar a arribar.

2 comentarios:

Pansulito ha dit...

Digue'm xq ens entestem en amagar el cap?

Digue'm xq preferim l'aillament, la soledat?

Digue'm xq ens deixem endur per la por, avergonyits?

Digue'm xq, Laia, si plegats compartim neguits i realitats, no es atrevim a alçar el cap, ser valents i accptar que no sabem on volem anar?

Tant difícil és parlar?, si ja ens hem accpetat, xq no som conseqüents, deixem les por enrera i plegats intentem caminar cap allà on sigui que hem d'arribar!?

Tant atractiu és el pou on ens deixem endinsar?. No és més atractiu l'amor de compartir un sentiment, una debilitat...

kusarikku ha dit...

Crec que tot és necessari, són les dues cares d'una mateixa moneda. Alguns cops ens hem d'endinsar alfons del pou, això no treu que puguem compartir sentiments. Però compartir no es pacta, els sentiments es senten, i en aquest sistema tan individualista la majoria de gent ha oblidat aquesta connexió i simplement s'ignoren. És allà on té lloc una mirada, on hi hauria d'haver la complicitat de compartir un sentiment, si no haguessim aprés que és de mala educació mirar fixament a una persona...només ens hem de fixar al metro. Quanta incomoditat! jajaja Tots sentim les mateixes coses...amor..dolor..alegria..tristesa..però fem aquest sentiments una propietat, com si només existissin en un mateix i haguessin d'avergonyir-nos i reservar-los per a nosaltres... Quines coses ehh!! jajaj quin món tan fred col·laborem a crear tots plegats! Poc a poc...el canvi primer ha de ser intern.. :D

Template Designed by Douglas Bowman - Updated to Beta by: Blogger Team
Modified for 3-Column Layout by Hoctro