Com un ocell, vull alçar al vol. Sense cap altre pes, que el meu propi cos. Lleuger, flexible, invisible. Sense pressa, vull veure-ho tot. No valen eleccions ni decicions, només val deixar-se emportar pel vent i el propi vol. No pots volar, alguns em diuen. Però el que no saben és que no hi ha res impossible. Volaré, com ho faig als meus somnis. Com ho fa un pensament, un sentiment o un somriure. I ho faré tan alt i tan lliure, que ningú podrà seguir-me. No hi hauran limitacions, només quedaran en un llunyà record, d'aquells que no ho creien possible.
Tal vegada algun dia tornaré al sòl, on només quedarà el record. I no intentaré convèncer de la màgia de viure. Perquè qui vulgui reconeixerà en mi la transformació i amb aquest exemple, regalaré l'esperança de ser lliure.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada