No hay pájaro que vuele demasiado alto si lo hace con sus propias alas. (William Blake)

La vida en sí, és emergent i eterna a l'hora. Això és el que la fa tan bella. L'essència mai podrà se destruida, ni tan sols mor en aquells que no l'observen sinó que queda adormida. Per a l'essència no existeix el temps ni enten d'opinions. Simplement es limita a ser, sempre, és vida. L'emergent és la seva forma, el que anomenem física. És el vehicle de l'essència per a transportar-se a la dimensió física, el qual la proveeix de sentits per a poder experimentar, s'imposa proves per a ser amb emoció. Viu a través del temps, i canvia de màscara. Disfruta el seu joc, el dota d'obstacles per a que sigui més interessant, com emocions, pensaments, limitacions...I alfinal del joc, torna a èsser essència pura, per a començar-ne un altre.

¨Si las puertas de la percepción quedaran depuradas, todo se habría de mostrar al hombre tal cual es: infinito¨

William Blake

Nosaltres hem oblidat el sentit del joc, hem oblidat que som essència, perquè creiem tant amb el què veiem, que ens és quasi impossible creure amb el que no podem comprovar amb un experiment. Encara que sigui el que som. Ens hem quedat atrapats, limitats pels obstacles que creiem que és l'únic real.

I el més curiós, és que creiem el que veiem, però només hi ha que observar el gran univers que ens envolta, els grans regals de la natura per adonar-nos que són essència. La natura és perfecta, flueix en total harmonia, no necessita pensar per sobreviure. Ingenus de nosaltres, hem pensat que el que ens diferencia de la resta de la natura, és la nostra capacitat per a raonar, i que aquesta virtud ens fa una espècie superior. De veritat? Som la única especie que treballa dia i nit per a la seva pròpia destrucció. I a més, no es conforma amb això, sinó que destrueix tot el que es troba al seu camí, sense que ens importi que tot forma part del mateix.

Sí...teories extremistes i fantasioses...no?

Doncs no. L'especie humana no és superior a res. No existeix la superioritat. Tot existeix per simplement ser, en harmonia i pau. La bondat i la maldat no existeix, ni els propis interessos. Perque l'espècie humana no és el centre de l'univers. Només forma part d'un tot, el qual se li ha dotat de la capacitat de "raonar" per a donar-nos l'oportunitat de descubrir per nosaltres mateixos, que raonar no serveix per res. L'única cosa que ens uneix a tots i a totes les coses, és l'essència. Aquesta està a dintre nostra, però també fora. Només ens hem de deixar emportar pels nostres cors, i ràpidament es sent com tot flueix. Es sent un fil que va d'una persona a una altra, i igualment amb la resta d'elements de la natural. Tot està conectat. A cas, veiem una corda des del sol fins a cadascú de nosaltres que ens faci entendre que, encara que estigui a una gran distància, ens influeix directament? No, però tots sabem que influeix. I no es qüestió de fe.

Tot forma part d'una màquina perfecta, a la qual anomenem natura, de la qual totes les seves parts tenen una funció, la saben i la cumpleixen. No cal que ningú ni res els digui el que han de fer.

Imagineu que passaria, si el sol s'oblidés de la seva funció, i es comencés a plantejar que la seva capacitat de calentar el fa superior a la resta de coses. I de cop i volta, comencés a cremar a conciència tot allò que no li agrada, o no li ofereix cap profit....

Tendria sentit? Us resulta familiar? Es clar...el sol no pot raonar, ni cap altre element que no sigui una persona. No?

Si esteu posats en el tema, tots els organismes són sistemes, la funció dels quals és sobreviure. Estan perfectament organitzats, són dinàmics, i conten amb la retroalimentació. Que consisteix en aprofitar coses de l'exterior i aportar coses del seu interior. Intercanvia. Amb la pressència de canvis externs o amenaces, el que fan és reorganitzar-se per tal de mantenir l'equilibri.

L'aranya, per exemple, per sobreviure ha adquirit la gran habilitat de teixir la teranyina, és la seva eina de supervivència. La nostra, és la capacitat de raonar. Més exactament, de crear, idear instruments i construir-los. El que s'anomena tecnologia. Ha crear eines per a caçar animals per a menjar, que sense ells...no hagés pogut caçar. Ha creat sistemes d'aprofitament d'aigua o altres recursos, per a sobreviure en llocs, que sense ells no haguessim pogut sobreviure. He creat transports, per fugir, per ser més veloços del que som sense ells.

I, el primer que hem oblidat, és que aquesta capacitat de la qual estem dotats, és una eina de supervivència, i no de comoditat. Ja que massa comoditat, fa endarrerir la nostra espècie. Ja no som tan ràpids, ni tan forts, ni aguantem les mateixes condiciones climàtiques sense un aire acondicionat....

Imagineu que passaria si, un dia, desaparegués l'electricitat. Quants de nosaltres sobreviuriem? ENs hem fet totalment dependents de les nostres creacions, tant que sense elles la gran majoria no sobreviuriem. A més, de la gran destrucció de la natural i dels seus recursos, que ha comportat la creació d'aquestes comoditats. Al intentar tornar enrere, i provar de viure com ho feien els nostres avantpassats, ens trobariem amb que els recursos els hem destruït. Ja no queden boscos a on poder viure, ni animals per poder caçar i menjar tots. No queden peixos sans per poder pescar per a tots.

Som esclaus dels nostres invents, ja que em creat per aturar el nostre propi desenvolupament. La nostra capacitat de crear, és una virtut, si es crea per a millorar, com a espècie i com a part del gran tot que forma la natura.

Però el camí que em escollit, és el de la destrucció de tot el que la natura ha creat durant segles i miles d'anys, per uns quants instants de comoditat de la nostra espècie.