¨La verdad es que no hay hombres “buenos” y hombres “malos”; todos somos “buenos y malos” en algún sentido, y nuestra lucha consiste en conquistar interiormente cada vez más cosas buenas, en todos los aspectos y facetas de nuestra vida; y dejar poca tregua a las cosas malas. Más que “hombres buenos” hay “buenos hombres”, cuando en esa lucha interior ganan las virtudes y los valores que lo perfeccionan como ser humano; y hay “malos hombres” cuando tienen muchas batallas perdidas y dejan de luchar por crecer en el bien. El buen hombre es el que pelea por evitar cometer actos malos y mantenerse en la búsqueda y consecución de lo bueno; aunque también tenga cosas malas, que seguro las tiene.¨
Entrevista a John Eaton, doctor en Psicologia, creador del mètode Reverse Therapy
La Vanguardia
2 comentarios:
Jajaja, fascinant en Punset i el seu programa!!. Ja l'havia vist aquest, però ho he tornat a fer.
Al fil de l'entrada anterior... com ens costa creure en allò místic, poc tangible, inexistent empíricament.
I per cotnra, cada vegada més estudis, assajos, investigacions, es fan un fart de reivindicar el paper important que tenen molts d'aquests aspectes no tangibles.
Acostumem a creure en allò que veim, que toquem, i ho fem de manera taxativa, irrefutable... Però llavors, si resulta que la percepció del sistema ocular no és 100% a temps real (tenint en compte el temps q triga la llum a incidir en la nostra pupil·la, i el q triga el cervell a interpretar-ho). Si resulta que el nostre cervell s'encarrega de "completar/simular" allò que no veiem nítidament.
Si resulta que, davant d'una realitat desconeguda, ens esforçem x trobar inmediatament explicacions basades en fets coneguts, és a dir, només sóm capaços de reconèixer realitats que li són familiars al nostre cervell...
Llavors cóm pot ser que ens deixem guiar només x l'empirisme, només x allò que veiem i entenem, només x allò que coneixem... Cóm pot ser que hom es cregui poseidor de la veritat abosluta, o d'un coneixement irrefutable, si només sóm capaços de percebre allò que podem comprendre...!!??jajaja
Cóm pot ser, si el fet de no reconèixer una realitat, una veritat, no es senyal de que no existeixi...!!??
Jajaajjajaja, menuda palla mental m'he fotut... pitjor que els micos... x lo de les palles ho dic...jajajajajajajajaja ;) ;)
PD: Deixarem x a un altre sessió d'onanisme el tema de l'inconscient, sinó això serà una autèntica orgia!!!!!jajajaajajaja
jajaja si...es increible lo increduls que arribem a ser....
Ja no és que la percepció visual no sigui 100% real.... sinó que tota la percepció és una construcció de la nostra ment. La que transforma SIMBÒLICAMENT els estímuls (molècules en moviment) en un somni "real"... (real, per què és comú i més o menys semblant en totes les persones) Però si agafem el concepte de simbòlicament....simplement és una forma de representar. Com una tele que transforma molecules que viatgen per un cable...fins que arriba transformat en una imatge simbòlica... :S paranoies...
Personalment, opino que ens varem desviar del camí en el moment en que van limitar el nostre simbolisme al llenguatge....i varem deixar de banda un altre món...intuitiu..abstracte...
Perquè un somni no es una realitat? Alomillor són finestres que ens deixen veure altres dimensions, o mons paral·lels...i realment s'estan realitzant... :S
jajajajja, sí, deixem la part de l'inconscient per altres moments... jajaja de totes formes, per a mi la concepció de l'incoscient de freud...va revolucionar formes de pensar, però no m'interessa tant la part dels plaers (sexuals sobretot) jajaja jo tiro més a l'espiritualitat jajajaja Muaa carlitos! m'encanten els teus coments jajaja
Publica un comentari a l'entrada