ReAccionant

No heu tingut mai la sensació que quant més intenteu i feu les coses bé, més malament es porten amb vosaltres? Segur que sí, o tal vegada no. En qualsevol cas, a mi sí. Hem passa sovint, i em ser dir a mi mateixa..tingues paciència..el important és que tú ho fas bé, la gent ja se n'adonarà, i l'univers tard o d'hora t'ho tornarà. Però, darrerament, aquesta veu es sent com un prim fil a punt de trencar-se. I em cansa ser tan pacient, mentre l'unic que rep és egoisme de la gent.

És clar, sé que ningú és perfecte, tothom s'equivoca, jo la primera. Però tan costa compartir, respectar, compendre i estimar? Fàcil no és, però el problema és que aquests valors es deixen massa sovint de practicar. I no ens deixem enganyar, que això no reflexa més que la seva manca cap a un mateix. 

Normalment, ho accepto prou bé, ja que des del cor sempre es compren tot. Però, arriba un punt, que un s'ha d'espavilar, i tallar l'aigua de l'aixeta de la comprensió. En el moment que es deixa de valorar, es dóna per suposada, i sembla que no cal tancar-la, sense importar desaprofitar-la. Perquè, tristament, alguns cops s'ha de deixar de tenir aigua, per poder valorar-la. I ens passa a tots, però a alguns, més que a d'altres.

I no deixaré de compendre mentre no se'm faixi mal. Mentre no senti una manca de respecte. Però en cas contrari, ja no soc un llac d'amor incondicional, perquè ser-ho em condueix a una falta d'autorespecte, que ningú mereix. Sap greu, però tots sabem jugar al joc de mirar per un mateix. I és hora de ser la millor jugadora.