Jugar als daus

A la vida les coses no solen sortir com un espera, i tenim dues opcions: acceptar i seguir amb força, o lluitar a contracorrent pel que la vida no ens vol donar. Tal vegada no és el moment, o la manera més indicada. I aquí es troba la nostra elecció. Jo escolleixo la primera, perquè he aprés que la segona només porta a l'autodestrucció. A curt o a llarg termini. I fa mal quan has d'acceptar que el que esperaves no és el que ha de ser, i t'has de rendir i canviar de camí. Però és necessari per avançar, i seguir pel camí que et porta a viure el que has de viure, i no a estancar-te en expectatives improbables, que no impossibles. Tot passa per alguna raó, i les explicacions solen estar de més en aquesta vida. Només són excuses per no acceptar l'evident, i responsabilitzar al temps del que un no es sent capaç de fer.

Una vegada has donat un pas a dintre teu, ja no hi ha marxa enrera. Tot começa a rodar i a seguir el seu propi impuls. Aquest és el destí, decisions preses més l'impuls de les mateixes que et porten a tornar a começar. És un cercle inacabable, infinit. La decisió és la tirada de daus, i l'impuls són els números que et tocaran. No hi ha tirada de daus sense una  mà. Però e toqui el que et coqui, els  tornaràs a tirar.