eGoloVe

Amor...quantes coses es reflexen en aquesta paraula que m'apareixen al cap i al cor incessants...Pero vull parlar d'un amor amagat. Aquest que es transforma en necessitat, camuflat entre enamorament, el que hi ha a sota realment és egoisme. Aquest és el que es difumina amb el temps, amb la distància.. I amb això no vull dir que en el fons no sigui un amor sincer, sinó que dominat per l'egoisme ens guia cap a una situació destructiva.

Escric això per no poder seguir negant que soc conscient del que realment importa, i deixar d'alimentar aquest ego tan famolenc. Perque quan sentim mal, ell és el primer en actuar, en demanar pensaments justificants, pensaments per sentir menys mal o sentir-nos millor, siguin aquests veritat o no. I pot acomplir la seva funció en un primer moment, en el que el cor ens cou tant que no el podem tocar, però tard o d'hora s'ha de reaccionar amb tota la nostra ànima i el nostre cor.

 No pot ser d'altra manera.