Apassionant veritat, AmoR

Apassionant veritat, AmoR
hO Som ToT, Som FoC

dimecres, 6 de gener del 2010

Per on començar...

En un dia com avui, tot resulta complicat. Estic parada en el temps, escoltant un i un altre cop la mateixa cançó, per no avançar. Per extreure'n el màxim possible abans de continuar... Segueix un altre ritme del temps, el meu ritme intern. Aquest any que acabem de deixar enrera, ha sigut un any de grandíssims canvis per a mi. A l'estiu en vaig sumergir en un núvol estrany, una boira transitòria que m'ha traslladat; vivint cada instant, sense parar-me a pensar ni un moment, sense perspectiva interior, simplement respirant, vivint, sent; fins que m'he topat amb una cruel realitat, una experiència inimaginablement surrealista i dura, que m'ha llançat al terra amb crueltat. Però, soc conscient, realment necessitava tornar al sòl, allà on vaig deixar una gran part de mi oblidada, per no enfrontar i endinsar-se en un mateix, per pensar que no estava preparada per a descubrir qui soc, què soc. Tot és i ha set com ha de ser. Sense cap dubte, encara que faixi mal.

Avui puc parlar de la soletat. I no com una cosa que s'hagi d'evitar a tota costa, com una cosa negativa o perjudicial. No. Ho és, fins que t'enfrontes, i veus que realment no hi ha res dolent en ella. Asusta trobar-se sol amb un mateix, més que pel fet d'estar sol, pel fet del poc que ens coneixem. Hi ha molts nivells de soletat, però crec que en realitat, mai estem sols. Ens sentim sols, quan no ens em trobat a naltrus mateixos, hi hagi gent o no amb nosaltres. Com diu un amic, l'edat del sol :) Quanta por li he tingut, i durant quantíssim temps...

Ara començo a conèixer la soletat, començo a conèixer-me a mi mateixa, començo a compendre. Sense ella no seria possible, massa distraccions, massa entreteniments per evadir-se del que realment importa, per evitar mirar a dintre del pou fosc i desconegut que hi ha a dintre nostre. Univers inmens i meravellós que tenim al nostre davant, sense atrevir-nos a investigar. És difícil d'explicar i entendre, pels que encara no han arribat, pels que segueixen amb por, o mai s'ho han plantejat. Frases típiques com, "no pots estimar vertaderament als altres, fins que t'estimis a tu mateix",  "primer preocupat de tu i després dels altres", o "no prediquis als altres el que no t'apliquis a tu mateix". Sonen tan òbvies.. i les escoltem tan freqüentment..realment perden el seu valor, el seu vertader significat. Jo pensava que les entenia...

Ara, amb ganes, començ realment el meu viatge, sense pressa, poc a poc i asaborint cada moment, cada descubriment, entenent i donant-li sentit a les petites coses, als detalls que fan de cada situació un instant màgic i grandiós. I tenint molt clar, que tot passa per algun motiu, si no s'enten ara, s'entendrà demà, si actuo amb amor, força i paciència, tot anirà "bé", tot anirà com ha d'anar...

4 comentarios:

Pansulito ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pansulito ha dit...

Primer la rebutges, després en fuigs. Més endavant l'acceptes, i et deixes endinsar. Descobreixes les seves mels i resulta, fins i tot, agradable.

Quan ja t'hi has acostumat, arriben les realitats, les pors. De sobte es presenten els teus "jo", amagats, obscurs. Broten els conflictes interns, les realitats enfrontades, les respostes que durant molt de temps has amagat i poder no haguessis desitjar trobar.

Ho negues, no et reconeixes. Comprens que és difícil acceptar el teu ser, en plenitut, en soledat.
Però sí, ara ja tot ha canviat. Mai més podràs tancar els ulls i fer veure que no ho saps.

Per quan ja ho has digerit i t'has adaptat, es presenta el repte final. Sortir del carreró obscur i personal, que mica en mica t'anava atrapant.
Empassar-te la por, donar un pas endavant, enfrontar el món des de la realitat del teu ser, amb claredat. Deixar de banda l'agredolça llar trobada, trencar amb la soledat, compartir amb la resta les lliçons d'aquest viatge personal. Treure't l'escut per mostrar, els teus desitjos, les teves inseguretats, la teva essència, el teu "jo" amagat.

I tu, en seràs capaç...?

kusarikku ha dit...

mÀSCARA dura que es va trencant, amb cada petit troç una por, un jo, un desig. L'observo, l'accepto i es desvaneix...Què serà el que hi ha a sota la màscara, que quan una desapareix,em topo amb una altra...

Pansulito ha dit...

...Serà tot plegat un mateix esser, en fluxe constant...
...Seran les múltiples cares d'un mateix dau...
...Srean les disfreçes de tota una vida en carnaval...
...Serà, en definitiva, el teu reflexe en un mirall...

Template Designed by Douglas Bowman - Updated to Beta by: Blogger Team
Modified for 3-Column Layout by Hoctro