tag:blogger.com,1999:blog-49113803213031541702024-02-20T16:28:00.561+01:00viatJe peR la inMensitAt cóSmicakusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-77584792569141423942013-02-24T01:38:00.001+01:002013-02-24T01:39:34.733+01:00SOLtar..<div><p>Llena...llena..y todavia tantas cosas que decir...<br>
Quizas no acabaria nunca, o eso me parece desde aqui.<br>
En este lugar hace frio, huele a vacio y se me congela el corazon...<br>
Todo por no soltar, por no haber sabido aceptar la derrota, me aferro al hierro caliente que se funde conmigo. <br>
Aun puedo sentir y verlo todo como si fuera real, como si estuviera alli<br>
Me duele tanto soltar...<br>
Cuesta aceptar que no era ese mi lugar, cuando es donde mas feliz y realizada he llegado a estar...<br>
Sujeto fuerte la red, que un dia me atrapo, penssndo que ahora la atrapo yo. Y sigo siendo esclava de mis recuerdos, de mi dolor.<br>
Suelto la red lentamente, y saliendo de ella cientos de mariposas llenando el cielo, solo dispuestas a volar. En cada aleteo un recuerdo se queda atras</p>
<br/><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXEVfVKbBOplZ-jmiR6AuCyv89GkJoHqDYuSHktRkk0L-aDi97dLD6kh1FO0ZmrL8z7ZrAHT2LMB7fxT2jh2rhotW7-5K30qGj8-136doUMRBCP1ppJAUi4uPWe4hxgjtjejwd4SHR34GM/' /></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-22740929093762958682013-02-14T14:48:00.000+01:002013-02-14T14:48:28.265+01:00saNar cOn aMor<div style="text-align: center;">
Ho'oponopono</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Comparto este video-audio ya que es increible este concepto de la sanación. Sanarse a uno mismo únicamente mediante el amor, el perdón.. sacando así la basura que hay dentro de uno mismo..respecto al mundo. Es tan senzillo..que por que no probarlo? Nada es lo que se pierde...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/29ESLSq_Q4Y" width="420"></iframe></div>
kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-70590080025862639622013-01-16T03:06:00.000+01:002013-01-16T03:06:54.775+01:00d'esPirals<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Quant de temps sense donar-li vida a això,, molt de temps sense escriure..perduda en el no res, o en la meva ment. I no puc dir..que hagi perdut el temps, si esque l'he trobat en algun moment, que no sigui el present.</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/537190_10151371700054208_884195524_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/537190_10151371700054208_884195524_n.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Dos intensos anys, plens d'aventures i desventures. </span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"> He volat fins el més alt, enlairada, de cap ficada en una espiral. Un remolí d'experiències i aventures que mai hagués imaginat. Ho he tingut tot, m'he sentit al meu lloc, vivint en plena natura, estimant cada cosa i èsser que hi havia al meu voltant, imprimint a la memòria cada olor, cada corba de les muntanyes. El soroll de l'aigua rallant a la balsa veient la posta de sol, amb les gallines menjant plantetes al meu voltant, al fons una melòdica sonant, mentre amb una bona infusió de plantes recol·lectades amb les meves pròpies mans, he pintat de colors un llenç amb cada sensació vibrant. He estimat..i tant que he estimat.. com no ho havia fet mai. També he plorat..patit com no ho havia fet mai..</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://fbcdn-sphotos-a-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc7/312312_10151371700409208_102112440_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://fbcdn-sphotos-a-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc7/312312_10151371700409208_102112440_n.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">I al fons una foguera, on tot es va cremar, una nova jo, una ànima cansada, treient tota la seva força des de les entranyes. Aconseguint veure bellesa on només hi quedaven les cendres.. I tota la força va ser responsable, de tornar a la vida, des d'una sorra gris que se l'emportava el vent, tot una seqüència d'escenes ja mortes. Quan tot ja estava perdut, no podia ser acceptable. La fada va fer ús de la seva màgia oblidada, enfadada amb sí mateixa per haber-la oblidat. I així, tot va tornar a la vida, les seves formes,,,els seus colors, i més intensos que mai. Les olors, el fil del vent i el cant dels ocells, tot tornava a ser allà. De sobte tot va estar més viu que mai. Més amor, més ànimes dansant, plorant i rient com una sola. Tot i això, vaig haver d'acomiadar-me de tot allò, sentint que no seria per sempre, però amb molta pena al cor. Sabent que una part de tot allò, una part de mi, va morir per sempre, i mai tornaria a ser el que hava set. I a l'hora, tot formava ja part de mi, indivisible, inolvidable al meu cor.</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/14938_10151371700334208_1706279850_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/14938_10151371700334208_1706279850_n.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">La vida ja tenia altres plans per mi, i no eren menys intensos, ni menys màgics. Un altre color va pendre fons, sense adonar-me'n, tot l'escenari havia canviat. No sabia on era, encara que tot era familiar. Un lloc nou, en un lloc tant conegut. Rostres nous, en ànimes tan i tan conegudes. Part de la meva essència, com ho és una mare i un pare. Trobant el que ni sabia que havia perdut. Al fons de tot dels meus orígens, dels quals durant tant temps havia fuit, i allà estava tot, de cop i volta...rebent-me en una suau benvinguda. Un altre remolí se'ns emportà, a viure noves aventures. Aventures al niu, com un embrió que encara no ha sortit de l'ou.</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Tot arriba en el moment precís, ni un segon abans, ni un segon després. Tremolant, sense veu, sense alè. Un fil d'energia viu es conformava amb seguir respirant, sense saber a on anar fins que vaig anar caient en un llit tou de plomes, on tot es movia lent i suau. Amb olor a mare, i sentint la veu des de dintre, per fi, descansant.</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Descansant de veritat, descansant com no ho havia fet mai. Plorant i rient, protegida dintre d'una bombolla d'amor, de blanca suavitat. Adonant-me així, de lo dèbil que havia arribat, molt, molt dèbil. </span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/541936_10151371700914208_1584823360_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/541936_10151371700914208_1584823360_n.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Un tresor em va venir a buscar, el tresor d'una llar. Va aparèixer una teranyina on només es veia el buit de l'espai, tot i que portava una vida teixint-se sense poder-la apreciar. I allà està, aquí i ara està, dintre meu..està. Cada cop més apreciable, cada cop més forta i clara. Lligams d'amor, restablint el que semblava trencat. Amor d'un pare, amor d'una mare, amor de germans i germanes. La bellesa no deixa de cobrar vida, no deixa mai de ser bella.</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">I així, a estones caminant, i d'altres volant, cada cop més restablerta. Sentint cada fil trencat a dintre meu, com s'ha anat reenganxant. Recuperant-me, no d'una batalla, ni dues, sinó de tota una vida, de tot el camí caminat. Ara...més sencera que mai, que no més forta, e<span style="background-color: black;"></span>ncara.</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/306337_10151371701174208_114605047_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/306337_10151371701174208_114605047_n.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Mentre quedi l'inacabat, tot torna a començar...</span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="color: #f1c232; font-family: Verdana,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-31194084866805076562011-01-23T14:27:00.000+01:002011-01-23T14:27:10.949+01:00Profunditat<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b>Nova música per la meva ànima</b></span></div><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="youtube-player" frameborder="0" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/SdPsJw5DVJA" title="YouTube video player" type="text/html" width="425"></iframe></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Creixent cada dia més...al meu ritme però sense parar ni un moment. Aprenent a viure desprenent-me del passat, buidar-me cada dia per a viure sense por, sense que es faci pesada la motxilla que carreg en el meu viatge. Intentant trobar el millor lloc per a cada cosa dintre del meu cor, per fer les coses bé, poc a poc. Acceptant-me a mi mateixa, profunditat i senzillesa, errors aceptats amb amor, milers de rols diferents per a cada situació.</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Si ho veig des de fora, es podria dir que el que es veu es una nina de jugueroll, una titella que juga a la vida, creant històries i aventures, sense que importi realment res del que faci perquè al final no és més que un joc. Així la vida es suporta millor, et sents molt lleuger. Però en el joc de la vida normalment ens sentim massa identificats amb aquest personatge i amb la seva història, com si es jugués la vida en cada experiència, donant massa importància a totes les vivències. Atrapada entre pensaments, emocions, sentiments creats simbòlicament per donar-li sentit a la vida, per la creença de la necessitat de ser importants, i en realitat d'aquesta manera deixa de tenir sentit.</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Sent que el sentit de la vida està en la senzillesa, simplement és viure. Sentir la connexió amb tot el que existeix. Perquè no importa d'on venim, ni perquè estem aquí. El que importa és que estem aquí, respirem, sentim...existim. Igual que un arbre, una flor, o qualsevol altre animal, som vida. Si som capaços de sentir això, l'unic que ens connecta és l'amor... l'amor a la vida, a cada èsser viu, a cada element de la natura. I deixarem de destruir aquesta vida, quan ens tornem a connectar amb ella, quan aprenguem a dominar els nostres egos, i a buidar la nostra ment, plena d'estructures i sistemes que només ens fan allunyar-nos i del que realment importa, que és viure i sentir cada instant. </div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-24766915876987401382010-12-31T12:19:00.000+01:002010-12-31T12:19:03.123+01:00Ningú no compren ningú<div style="text-align: center;">Ningú no compren ningú, però nosaltres som nosaltres, i sabem allò que és bo.</div><div style="text-align: center;">Sentir el sol damunt la cara, i estimar-se de debo, i trobar-se viu encara, i cantar sense cap por...que la terra no és partida com un mapa mal pintat, i que aixo és una mentida, de molt mala voluntat...</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"><object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/td7a9BmaahM?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/td7a9BmaahM?fs=1&hl=es_ES&rel=0&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Últim dia de l'any 2010, un any intens...moments durs i altres alegres....però tots intensos..</div><div style="text-align: center;">Escolt aquest cançó, tant present a la meva infància, apresa al cole i cantada tants cops amb la meva germana... Se m'omple el cor d'un sentiment estrany, intens, d'amor...pau...i a l'hora tristesa...anyorança..</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Avui em torno a sentir com aquella nena, que busca protecció, amor, la mà dels qui l'estimen de debó... Torn a la infància, repleta de pors sense sentit, en busca d'una abraçada i una veu que em digui que no estic sola, que tot anirà bé, que res dolent em pot passar...</div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-829761196637009402010-10-08T15:00:00.000+02:002010-10-08T15:00:44.938+02:00acomiaTMoment d'intensa tormenta. Segueix amb el meu camí. Ho sento pels que no em podem acompanyar, pels que no poden caminar amb mi. Accept. Em costa acceptar, mantenir-me ferma, no deixar-me emportar per les forces de la ràbia, l'odi o la impotència. Però ho faig, almenys mentre escric això, ho faig des del cor. Em costa entendre tant egoisme allà on es presuposa que ha d'haver més amor que a qualsevol altra lloc, però ho faig, perquè l'absència d'amor no és cap a mi sols, és cap a ells mateixos. Tan llargues vides, plenes d'històries i drames, de les quals es podrien haver aprés les més grans lliçons, que ara veig que són buides. Queden escrites en grans llibres, on les paraules es perpetuen i a l'hora deixen de tenir sentit, buides... Creença d'aprenentatge, on només queda rencor, frustració, mancances... Com es possible? Persones somniades com sabies, ara són buides, no són més que ombres, ombres del que podrien ser, del que no són conscients. Fantasmes, mentides. Estructures copiades sense sentit. No puc aturar-me, no hi puc fer res, només acceptar, al meu pesar, seguir el meu camí.kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-63332365545593522142010-08-27T23:41:00.000+02:002010-08-27T23:41:48.824+02:00"Me declaro Vivo" by Luis Espinoza (Chamalú)<div class="mbl notesBlogText clearfix"><div>Saboreo cada acto. Antes cuidaba que los demás no hablaran mal de mí, entonces me portaba como los demás querían y mi conciencia me censuraba. Menos mal que a pesar de mi esforzada buena educación siempre había alguien difamándome.¡Cuánto agradezco a esa gente que me enseñó que la vida no es un escenario! Desde entonces me atreví a ser como soy! Tengo amigos de todas las religiones; conozco gente extraña: vegetarianos que devoran al prójimo con su intolerancia, personas que caminan con un cartel que dicen: "Yo se más que tu";Médicos que están peor que sus pacientes, gente millonaria pero infeliz, seres que se pasan el día quejándose, que se reúnen los domingos para quejarse por turnos, gente que ha hecho de la estupidez su manera de vivir. El árbol anciano me enseñó que todos somos lo mismo. La montaña es mi punto de referencia: ser invulnerable, que cada uno diga lo que quiera,yo sigo caminando indetenible, soy guerrero: mi espada es el amor, mi escudo el humor,mi hogar la coherencia, mi texto la libertad, y si mi felicidad resulta insoportable, discúlpenme,no hice de la cordura mi opción, prefiero la imaginación a lo indio, es decir inocencia incluida.<br />
<br />
Quizás solamente teníamos que ser humanos. El que tú no veas los átomos, no significa que no existan. Por eso es muy importante que sea el Amor lo único que inspire tus actos. Sin Amor nada tiene sentido, sin Amor estamos perdidos,sin Amor corremos el riesgo de estar de nuevo transitando de espaldas a la luz.En realidad, sólo hablo para recordarte la importancia del silencio. Anhelo que descubras el mensaje que se encuentra detrás de las palabras; no soy un sabio, sólo un enamorado de la vida. El silencio es la clave, la simplicidad es la puerta que deja fuera a los imbéciles. La educación oficial te prepara para que seas tu propia interferencia.Es interesante ver cómo los programas educativos eligen cuidadosamente todo lo esencial para descartarlo; así, no se enseña a vivir ni a morir, a amar ni a reír. La gente feliz no es rentable, con lucidez no hay necesidades innecesarias.No es suficiente querer despertar, sino Despertar. La mejor forma de despertar es hacerlo sin preocuparse porque nuestros actos incomoden a quienes duermen al lado.Recuerda que el deseo de hacerlo bien será un interferencia; es más importante amar lo que hacemos y disfrutar de todo el trayecto; la meta no existe, el camino y la meta son lo mismo, no tenemos que correr hacia ninguna parte, sólo saber dar cada paso plenamente. No, no te resistas, ríndete a la vida, quien acepta lo que es y se habilita para hacer lo que puede, entonces se encarnan las utopías y lo imposible se pone a disposición,<br />
<br />
La mejor manera de ser feliz es: "ser feliz"; reconstruye tu raíz y saborea la vida; somos como peces de mares profundos, si salimos a la superficie reventamos. El corazón está en emergencia por falta de amor, hay que volver a conquistar la vida, enamorarnos otra vez de ella; nuestro potencial interior aflora espontáneamentecuando nos dejamos en paz. Quizá sólo seamos agua fluyendo; el camino nos lo tenemos que hacer nosotros, mas no permitas que el cauce esclavice al río, no sea que en vez de un camino tengas una cárcel. La infelicidad no es un problema técnico, es el resultado de haber tomado el camino equivocado. Amo mi locura que me vacuna contra la estupidez, amo el amor que me inmuniza ante la infelicidad que pulula por doquier, infectando almas y atrofiando corazones. El amor es, a nivel sutil, la esencia de nuestra instancia inmunológica. Sin amor, el síndrome de inmunodeficiencia será adquirido inevitablemente y ello es mortal. Desde mi corazón indígena sospecho que ser infeliz es una evasión. ¡Cuán fácil es hacer tonterías en este mundo moderno!Sospecho que el hombre empezó a equivocarse hace mucho tiempo, es decir que ya es tiempo de rectificar la marcha, y reorientando el paso, retomar la sagrada senda del sol. No es posible llegar a nuestro sitio sin trascender el egoísmo; no es posible acceder a la vida plena sin haberse purgado previamente de miedos y temores. La gente está tan acostumbrada a complicarse, que rechaza de antemano la simplicidad; la gente está tan acostumbrada a ser infeliz, que la sensación de felicidad les resulta sospechosa;la gente está tan reprimida, que la espontánea ternura le incomoda y el amor le inspira desconfianza. Hay cosas que son muy razonables y… apestan.<br />
<br />
Ya no podemos perder el tiempo en seguir aprendiendo técnicas espirituales cuando aún estamos vacíos de amor.Un día permitimos que nos esclavizaran y ni siquiera existe. El amor resultó ser un fantasma manejado a control remoto por quienes nos precisan domésticos. Quienes no están preparados para escuchar tienen la recompensa de no enterarse de nada. Disfruta de lo que tienes, recibe lo que venga, crea e inventa lo que necesites, haz solo lo que puedas, y fundamentalmente celebra lo que tengas. La vida es un canto a la belleza, una convocatoria a la transparencia, cuando esto lo descubras desde la vivencia, el viento volverá a ser tu amigo, el árbol se tornará en maestroy el amanecer en ritual, la noche se vestirá de colores, las estrellas hablarán el idioma del corazón y el espíritu de la tierra reposará otra vez tranquilo. No importa lo que digan de ti…Lo que los demás esperan de ti pueden convertirte en una cárcel; digan lo que digan de mí yo soy el que soy.</div></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-75645924814782726012010-07-09T20:47:00.000+02:002010-07-09T20:47:53.649+02:00eGoloVe<div align="center"><object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FNUuegeHMnU&hl=es_ES&fs=1?color1=0x5d1719&color2=0xcd311b"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/FNUuegeHMnU&hl=es_ES&fs=1?color1=0x5d1719&color2=0xcd311b" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Amor...quantes coses es reflexen en aquesta paraula que m'apareixen al cap i al cor incessants...Pero vull parlar d'un amor amagat. Aquest que es transforma en necessitat, camuflat entre enamorament, el que hi ha a sota realment és egoisme. Aquest és el que es difumina amb el temps, amb la distància.. I amb això no vull dir que en el fons no sigui un amor sincer, sinó que dominat per l'egoisme ens guia cap a una situació destructiva. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Escric això per no poder seguir negant que soc conscient del que realment importa, i deixar d'alimentar aquest ego tan famolenc. Perque quan sentim mal, ell és el primer en actuar, en demanar pensaments justificants, pensaments per sentir menys mal o sentir-nos millor, siguin aquests veritat o no. I pot acomplir la seva funció en un primer moment, en el que el cor ens cou tant que no el podem tocar, però tard o d'hora s'ha de reaccionar amb tota la nostra ànima i el nostre cor.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> No pot ser d'altra manera.</span></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-87480499275358804242010-05-26T14:20:00.002+02:002010-05-26T14:20:56.466+02:00Aigua, rius i pobles<object width="400" height="300"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=11293641&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=ff9933&fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=11293641&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=ff9933&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="300"></embed></object><p><a href="http://vimeo.com/11293641">Agua, Rios y Pueblos · Agenda Educativa · Unidad Didáctica</a> from <a href="http://vimeo.com/aguariosypueblos">Agua, Rios y Pueblos</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p><p>Agua, Rios y Pueblos es una que exposición ofrece el perfil humano de los conflictos y de las luchas del agua. A través de fotografías y testimonios directos, los afectados dejan de ser una fría estadística para comunicarnos en directo sus angustias, razones y esperanzas.<br /><br />
<br /><br />
http://www.aguariosypueblos.org<br /><br />
</p>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-19970031390071961122010-05-20T00:02:00.000+02:002010-05-20T00:02:02.482+02:00Instantes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqHssY-rT8tlzPDpbPXNs7pB7afhCmvVDXH88_8jTin2uO0HUtmhCAAs3UwVHYIgx9AHOqRTbIXm6XYypQ0BxpbEcE7Sjteo9iSJGukyU_5YCa_RMH0lSNyM4T1jLEP36oiybFSqPyIT7q/s1600/pies5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqHssY-rT8tlzPDpbPXNs7pB7afhCmvVDXH88_8jTin2uO0HUtmhCAAs3UwVHYIgx9AHOqRTbIXm6XYypQ0BxpbEcE7Sjteo9iSJGukyU_5YCa_RMH0lSNyM4T1jLEP36oiybFSqPyIT7q/s400/pies5.jpg" width="400" wt="true" /></a></div><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Si pudiera vivir nuevamente mi vida. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En la próxima trataría de cometer más errores. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Sería más tonto de lo que he sido, de hecho </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">tomaría muy pocas cosas con seriedad. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Sería menos higiénico. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Iría a más lugares adonde nunca he ido, comería </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">más helados y menos habas, tendría más problemas </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">reales y menos imaginarios. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Yo fui una de esas personas que vivió sensata y prolíficamente </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">cada minuto de su vida; claro que tuve momentos de alegría. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Pero si pudiera volver atrás trataría de tener </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">solamente buenos momentos. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos; </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">no te pierdas el ahora. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Yo era uno de esos que nunca iban a ninguna parte sin termómetro, </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas; </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a principios </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Pero ya tengo 85 años y sé que me estoy muriendo. </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: right;">Autor Don Herold, adaptación Jorge Luis Borges </div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-90038355217389561392010-05-02T14:48:00.000+02:002010-05-02T14:48:26.386+02:00ReDescubrint<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/377oHq_NQIM&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/377oHq_NQIM&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-23858160478745529022010-04-27T00:01:00.000+02:002010-04-27T00:01:58.702+02:00ReAccionantNo heu tingut mai la sensació que quant més intenteu i feu les coses bé, més malament es porten amb vosaltres? Segur que sí, o tal vegada no. En qualsevol cas, a mi sí. Hem passa sovint, i em ser dir a mi mateixa..tingues paciència..el important és que tú ho fas bé, la gent ja se n'adonarà, i l'univers tard o d'hora t'ho tornarà. Però, darrerament, aquesta veu es sent com un prim fil a punt de trencar-se. I em cansa ser tan pacient, mentre l'unic que rep és egoisme de la gent.<br />
<br />
És clar, sé que ningú és perfecte, tothom s'equivoca, jo la primera. Però tan costa compartir, respectar, compendre i estimar? Fàcil no és, però el problema és que aquests valors es deixen massa sovint de practicar. I no ens deixem enganyar, que això no reflexa més que la seva manca cap a un mateix. <br />
<br />
Normalment, ho accepto prou bé, ja que des del cor sempre es compren tot. Però, arriba un punt, que un s'ha d'espavilar, i tallar l'aigua de l'aixeta de la comprensió. En el moment que es deixa de valorar, es dóna per suposada, i sembla que no cal tancar-la, sense importar desaprofitar-la. Perquè, tristament, alguns cops s'ha de deixar de tenir aigua, per poder valorar-la. I ens passa a tots, però a alguns, més que a d'altres.<br />
<br />
I no deixaré de compendre mentre no se'm faixi mal. Mentre no senti una manca de respecte. Però en cas contrari, ja no soc un llac d'amor incondicional, perquè ser-ho em condueix a una falta d'autorespecte, que ningú mereix. Sap greu, però tots sabem jugar al joc de mirar per un mateix. I és hora de ser la millor jugadora.kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-90289323426765386642010-04-17T14:12:00.000+02:002010-04-17T14:12:18.507+02:00Pienso, luego existo?<div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/s7tNQxTejbA&hl=es_ES&fs=1&color1=0x234900&color2=0x4e9e00"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/s7tNQxTejbA&hl=es_ES&fs=1&color1=0x234900&color2=0x4e9e00" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>k</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Paro de caminar, y observo. Si la vida es un suspiro, yo me detengo a sentirlo, respiro hondo y simplemente soy. Aprendiendo a parar mi mente, a escapar de su control. Porque no somos pensamientos, no somos inteligencia. Simplemente somos, como lo es un arbol, el aire que exhala de un suspiro o el mar atormentado y en calma. Y solo podemos sentirlo cuando dejamos de pensar. Cuando conseguimos ganar al flujo constante de preocupaciones y pensamientos, y nos sumergimos en el inmenso y a la vez diminuto mar al que llamamos presente. Porque aun no hemos conseguido aprender a nadar sin tener que salir a la superfície a coger aire. No podemos sumergirnos el tiempo ni la profundidad necesaria para fluir en el mar como peces. Y me pregunto, si existe una limitación física, o si és nuestra propia y común mente, la que nos crea la percepción de una límitación.<br />
<br />
Me encuentro en un punto, intentando discernir la realidad de lo irreal. No la concepción socialmente común de lo que es real, ese punto ya lo he pasado. Ya que sé que la realidad no es lo material, lo que podemos ver o tocar. Pero no es suficiente con saberlo, hay que sentirlo. Y aunque intermitentemente consiga sentirlo, que es un gran paso, no es suficiente. Quiero sumergirme en el mar para no salir de él jamás. Aunque con ello, todo lo que tiene sentido para los demás, deje de existir en mi. Sé que ahí es donde se encuentra la total y universal paz.<br />
<br />
En un mundo donde la gran frase de Descartes es una máxima realidad, nunca se encontrará la verdad. Porque ésta no está en la mente, ni en nuestro cuerpo, está mucho más allá.<br />
<br />
Siento, intuyo, fluyo, luego existo<br />
</div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-4989901127152296432010-03-21T16:21:00.000+01:002010-03-21T16:21:06.196+01:00La força de les sensacions, la força d’una cançó<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CUsers%5CAlba%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CAlba%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CAlba%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Què fàcil és perdrer-se en el camí, què fácil és escollir el de l’autodestrucció. Que quan te n’adones, no saps on ets ni com hi has arribat. Petits actes, petits detalls que marquen grans vies de canvi per on hi passes derrapant. Agafo la brúixula i busco el meu nord per tornar a començar. Tremolant l’agulla gira lentament, com si es resistís a tornar al seu lloc. Sap on és el nord, i encara i així li agradaría descubrir què hi ha més enllà, què és allò que no ha de trepitjar. Qui té la certeza del què és el correcte, si tot existeix per alguna raó. Qui té dret a jutjar els errors, si están per cometre’ls. Si el perill és troba en deixar d’escoltar el què diu el cor, i mai més saber tornar o fins i tot oblidar-te d’allà on vols arribar. <o:p></o:p></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">M’he perdut, no sé on soc. Busco una señal, un record. I apareix aquesta </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=NlNpks9WtnY" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">cançó</a><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">. La que guía la meva ànima. L’envolta amb molta cura, l’acaricia, la tranquilitza i la va despertant. És l’amor el que cura, el que ho posa tot al seu lloc. Sensació que em transporta allà on em sentía bé i tot fluia tranquilament. Ara sé on volia i vull arribar, ara, poquet a poquet, em cal tornar a arribar.</span><o:p></o:p></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-53177231354898620322010-03-12T17:39:00.000+01:002010-03-12T17:39:47.277+01:00CaminsDesprés de tot un dia gris i fred, ja quasi quan ha de marxar surt el sol, radiant de llum tota l'habitació. Fa una estona només hi cabia nostalgia, però el sol m'ha sorprés. Sempre pot canviar tot d'un instant a l'altre, i aquesta és la màgia. Seguint el meu camí, deixo enrere coses i persones que estimu o m'hes estimat, i que ara, segueixen el seu. Per moments, sembla que els nostres camins no s'hagin trobat mai, sorgeix el dubte de si algun cop han existit de veritat, o només formen part d'un somni despert. I realment això em fa por, perquè em fa mal, pensar que coses i persones tan importants per a mi, tal vegada mai han estat aquí, o jo no he set tan important per elles, com elles per mi. La relativitat és perillosa, quan hi ha en joc sentiments. Però intento acceptar i no pensar més del comte, hi ha que seguir, fent camí, poc a poc, però sense parar ni un segon. <br />
<br />
Mentres algunes persones les quals donava per suposades s'esfumen en un núvol fosc i borrós, d'altres que ja no creia que hi fossin, apareixen del no res. Un altre cop...màgia. I això és la vida. Decepcions i sorpreses. No crec que les primeres siguin dolentes, i les segones bones. Penso que de totes dues se n'ha d'extreure lo positiu, i aprendre, ja que aquest realment n'és l'objectiu. Aprendre de tot, sense jutjar. Assumint la meva part de responsabilitat amb tot, acceptar que ja és passat i fer-ho millor i més fort la pròxima vegada. Sempre amb la força del cor, sent concient quan actua l'ego, i no fer-li més cas del mínim necessari. Ja que quan més s'alimenta, més gran i fort es fa, i més necessitarà.<br />
<br />
Així que...seguint el meu camí, qualsevol en present, observo tot al meu voltant, amb molta il·lusió i el ansiosa per saber què serà el pròxim que em cotarà viure, sigui agradable o no, sempre aprendré una mica més.kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-27599044829996666282010-03-04T22:19:00.000+01:002010-03-04T22:19:40.070+01:00L'existència és només presentPorto uns dies pensant com viure el present, ja que sé que pensant justament no és la forma de viure'l. Intento no pensar, però es clar, per deixar descansar el cap has de fer coses. Me n'he adonat, que la millor forma de viure el present és creant. Crear qualsevol cosa, es clar, però ha de comportar tasca mental i física. Per exemple, tocant un instrument (creant música), creant objectes i construint-los, fent esport i ballant (creant moviment). Hi ha altres maneres, no només creant, ni aquests exemples, però a mi són els que millor em funcionen.<br />
Començo a crear, i viatjo a un altre món. Potser es algu obvi per a qualsevol però a mi m'ha costat arribar a aquesta reflexió. Durant el temps que estic creant, no existeixen problemes ni preocupacions, més que les de la mateixa tasca, estic completament al present, sense pensar en res més (ni passat, ni futur). I és aquí on passa la vida, just en aquest instant, etern i fugaç a l'hora.<br />
<br />
Ja he descubert una gran finestra al present, ara em queda descubrir com viure el present la resta del temps...O simplement viure'l, i intentar no desconnectar més del necessari.kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-15957555208795133692010-02-23T22:25:00.000+01:002010-02-23T22:25:58.241+01:00Per què les coses són com són?<div style="color: orange; text-align: center;"><b>Explicació en 25 minuts</b></div><div style="color: orange;"><b><br />
</b></div><div style="color: orange;"><b>Si després de veure això, encara penseu que no tenim res a veure, ni som culpables o responsables (directa o indirectament) que les coses siguin així, i que no es pot fer res per canviar-les, és que no heu entés RES...</b></div><div style="color: orange; text-align: center;"><b><br />
</b></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><object height="285" width="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/LgZY78uwvxk&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/LgZY78uwvxk&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="340" height="285"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><object height="285" width="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/dHIO0in4vtg&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/dHIO0in4vtg&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="340" height="285"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><object height="285" width="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/TgAU6ZdK4hU&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/TgAU6ZdK4hU&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="340" height="285"></embed></object></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-38431814590461053272010-02-22T01:45:00.000+01:002010-02-22T01:45:16.210+01:00<div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>Don't WorrY (Playing FoR changE)</b></div><div style="background-color: black; text-align: center;"><object height="285" width="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/tAjFnJuk1Aw&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/tAjFnJuk1Aw&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="340" height="285"></embed></object></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>Let's don't worry my brother</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">Va no et preocupis germà</span><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>in this world we are all the same</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">en aquest món tots som el mateix</span><b> </b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>we must find peace</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;"> hem de trobar pau</span></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>we must find it together</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">l'hem de trobar junts </span><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>is not far away from your heart</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">no es troba lluny del teu cor </span><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good vibration</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">tens la bona energia </span><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>let your heart follow the rhythm</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">deixa que el teu cor segueixi el ritme</span><b> </b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>when the voice give you emotion</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">quan la veu et dona emoció</span><b> </b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you have fulfill peace</b></div><div style="background-color: black; color: magenta; text-align: center;">tens pau plenament </div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>When the butterfly dances in the sky</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">Quan la papallona balla en el cel</span><b><span style="color: magenta;"> </span></b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>When you want to sing what you like</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">Quan vols cantar el que t'agrada </span><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good sensation</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good sensation</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">tens la bona sensació </span><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good vibration</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><span style="color: magenta;">tens la bona vibració</span><b></b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good vibration</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b><br />
</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>lets don't worry my brother</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>in this world we are all the same</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>we must find peace</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>we must find it together</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>is not far away from your heart</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good vibration</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good vibration</b></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><b>you've got the good vibration </b><br />
<br />
<br />
<b>Què més puc dir, quan aquesta cançó diu i transmet tantes coses amb tan poques paraules. </b><br />
<b>...</b><br />
<b>Simplement em deixo emportar per la seva màgia, fins a un racó a dintre meu on regna la pau, la seguretat i el benestar. Al fil vibrant que ho significa tot i uneix a tothom, sense preocupacions ni por. </b><br />
<b>Deixa't emportar per la màgia del moment, del present, l'únic instant real i etern.</b><br />
<b>Allà on es troba la infinita felicitat, la que creiem emergent i no ho és.</b></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-78921521751324751632010-02-16T15:11:00.004+01:002010-02-16T15:46:24.600+01:00Forta i vulnerableI quan ja tenia assumit que no podia sentir, que m'havia fet de gel, resorgeixen de les profunditats del passat milers de sentiments a dintre meu que m'encongeixen el cor. A cada encongida, batega amb més força, fins que va destruint poc a poc la forta armadura que el protegeix. Fa por. Però si el que vull és sentir, no ho puc fer amb aquesta gruixida capa gelada que m'oprimeix. <br />
<br />
És irònic, que la font de la meva fortalesa, sigui la mateixa de la meva vulnerabilitat. I té les seves funcions, però a quin preu les porta a terme. Si no es pot estimar sense arriscar-se a sentir mal. Tot va en proporció. Però poc a poc. Quantes coses estic aprenent d'aquest llarg i intens viatge que he emprés. Sense diners, sense destí...<br />
<br />
<object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object><br />
<br />
<object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-61588751692214139122010-02-14T00:08:00.001+01:002010-02-14T15:21:28.141+01:00Jugar als dausA la vida les coses no solen sortir com un espera, i tenim dues opcions: acceptar i seguir amb força, o lluitar a contracorrent pel que la vida no ens vol donar. Tal vegada no és el moment, o la manera més indicada. I aquí es troba la nostra elecció. Jo escolleixo la primera, perquè he aprés que la segona només porta a l'autodestrucció. A curt o a llarg termini. I fa mal quan has d'acceptar que el que esperaves no és el que ha de ser, i t'has de rendir i canviar de camí. Però és necessari per avançar, i seguir pel camí que et porta a viure el que has de viure, i no a estancar-te en expectatives improbables, que no impossibles. Tot passa per alguna raó, i les explicacions solen estar de més en aquesta vida. Només són excuses per no acceptar l'evident, i responsabilitzar al temps del que un no es sent capaç de fer.<br />
<br />
Una vegada has donat un pas a dintre teu, ja no hi ha marxa enrera. Tot começa a rodar i a seguir el seu propi impuls. Aquest és el destí, decisions preses més l'impuls de les mateixes que et porten a tornar a começar. És un cercle inacabable, infinit. La decisió és la tirada de daus, i l'impuls són els números que et tocaran. No hi ha tirada de daus sense una mà. Però e toqui el que et coqui, els tornaràs a tirar.<br />
<br />
<object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/59jKbyDlLZ4&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/59jKbyDlLZ4&hl=es_ES&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-10391349538354858522010-02-12T23:40:00.000+01:002010-02-12T23:40:53.058+01:00Per què? ..........I per què no?<div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;">Per què viure somniant si es poden viure els somnis? Per què no canviar el concepte del que és un somni i el que és la realitat, si alfinal tot resulta ser un joc. En el qual pot guanyar o perdre, o simplement sempre guanyar. Per què mantenir les pors en el somni de la realitat, si comencem i acabem en el tot. Per què viure amb la sensació de prudència per no perdre la vida, si la vida acaba en el moment que deixes de lluitar pel que realment vols i pel que dóna sentit al teu existir. Qui ens ha ensenyat a tenir por, si en tenim tanta, i en realitat gairebé mai està en perill la nostra supervivència.</div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><a href="http://www.blogger.com/goog_1266012589432"><br />
</a></div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;">Per què no deixar les pors com si fossin cosits d'un pesat abrig, el qual ens treiem quan ja no fa fred.</div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;">Avui em trec una màniga, demà em treuré l'altra, i passat confirmaré que fa la temperatura perfecta per vestir només la il·lusió de la meva pròpia pell.</div><div style="background-color: black; color: orange; text-align: center;"><a href="http://www.blogger.com/goog_1266012589424"><br />
</a></div><div style="text-align: center;"><span style="background-color: black; color: orange;">Quin sentit té portar en aquest viatge cada cop més i més roba, que ens incomoda però que seguim creient necessària, fins que no podem ni avançar del pes que portem a sobre. Si el viatge consisteix en moure'ns tan lleugerament com ens sigui possible, per fluir com ho fa una gota en un riu d'abundant aigua.</span></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-42075766975660105982010-02-11T00:20:00.000+01:002010-02-11T00:20:04.268+01:00Running aWay or NoT<div style="background-color: black; color: orange;">Horas, minutos y segundos sin sentido, convirtiéndolo todo en un sueño que me atrapa. Miro hacia atrás, luego hacia abajo, hacia arriba, al frente...cuesta encontrar la coherencia. Intentado identificar los obstaculos, los objetos pesantes que me oprimen y me dificultan avanzar. Para poder rodearlos, encontrar la manera de meterme en ellos, entenderlos y deshacerlos desde dentro. Parece un senzillo proceso, hasta que me doy cuenta que lo más difícil es hayarlos entre tantos recuerdos pasados.</div><div style="background-color: black; color: orange;"><br />
</div><div style="background-color: black; color: orange;">Podría desistir, ignorarlos y simplemente vivir. Podría guardarlos, amontonarlos en un rincón y hacer como si no existieran. Podría...</div><div style="background-color: black; color: orange;"><br />
</div><div style="background-color: black; color: orange;">Pero no lo haré. Aunque suponga una dura y larga lucha conmigo misma. Aunque deje todas mis fuerzas en ello. La revolución ya ha empezado y no hay forma de pararla. ReVolución interior con hambre de lucha...</div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-9444643248664657482010-02-09T20:46:00.000+01:002010-02-09T20:46:57.196+01:00Vols volar amb mi?<div style="background-color: black; color: orange;">Com un ocell, vull alçar al vol. Sense cap altre pes, que el meu propi cos. Lleuger, flexible, invisible. Sense pressa, vull veure-ho tot. No valen eleccions ni decicions, només val deixar-se emportar pel vent i el propi vol. No pots volar, alguns em diuen. Però el que no saben és que no hi ha res impossible. Volaré, com ho faig als meus somnis. Com ho fa un pensament, un sentiment o un somriure. I ho faré tan alt i tan lliure, que ningú podrà seguir-me. No hi hauran limitacions, només quedaran en un llunyà record, d'aquells que no ho creien possible.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYNLnBkwZXSDemm5Tt0EasuJ3cfGGjzDGazUcZAdZIOIuLSkk18Y0NonmUIFxwJLoptymfMCtqZNaJBZtv4lHsjWMRpc3oGWrGeEZHZmBjr9jFVNEO1ih2aM2nypvJ8w_fm2dreYPMME-4/s1600-h/perfil_pajaro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYNLnBkwZXSDemm5Tt0EasuJ3cfGGjzDGazUcZAdZIOIuLSkk18Y0NonmUIFxwJLoptymfMCtqZNaJBZtv4lHsjWMRpc3oGWrGeEZHZmBjr9jFVNEO1ih2aM2nypvJ8w_fm2dreYPMME-4/s320/perfil_pajaro.jpg" width="258" /></a></div><div style="background-color: black; color: orange;"><br />
</div><div style="background-color: black; color: orange;">Tal vegada algun dia tornaré al sòl, on només quedarà el record. I no intentaré convèncer de la màgia de viure. Perquè qui vulgui reconeixerà en mi la transformació i amb aquest exemple, regalaré l'esperança de ser lliure. </div><div style="background-color: black; color: orange;"><br />
</div><span style="background-color: black; color: orange;">No ho veus? Ja he començat a volar, i encara creus que no es possible. No ho pots veure, perquè et negues la possibilitat de la vertadera llibertat. Qui sap, alomillor un dia voles al meu costat...</span><br />
<object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lz53QfLviME&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/lz53QfLviME&hl=es_ES&fs=1&color1=0xe1600f&color2=0xfebd01" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-80413795816678836562010-02-02T15:10:00.000+01:002010-02-02T15:10:27.261+01:00El príncipe y el Mago<div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>Érase una vez un joven príncipe que creía en todas las cosas menos tres. No creía en las princesas, no creía en las islas y no creía en Dios. Su padre, el rey, le dijo que nada de eso existía. Y como no había en los dominios de su padre princesas ni islas, ni tampoco señal alguna de Dios, el joven príncipe creyó lo que su padre le decía.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>Pero un día el príncipe se escapó de palacio. Y llegó al país vecino. Allí se quedó asombrado al ver islas desde todas las costas. Y, en esas islas, extrañas criaturas a las que no se atrevió a dar nombre. Cuando buscaba un barco, un hombre vestido de etiqueta se le acercó y el príncipe le preguntó:</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>-Eso que hay ahí, ¿son islas de verdad?<br />
-Claro que son islas de verdad -dijo el hombre del traje de etiqueta.<br />
-¿Y qué son esas extrañas y turbadoras criaturas?<br />
-Son todas ellas princesas auténticas.<br />
-Entonces, ¡también Dios existe! -exclamó el príncipe.<br />
-Yo soy Dios -repuso el hombre vestido de etiqueta, haciéndole una reverencia.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>El joven príncipe regresó a su país lo antes que pudo.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>-De modo que has regresado… -le dijo su padre, el rey.<br />
-He visto islas. He visto princesas. Y he visto a Dios -le dijo el príncipe en son de reproche.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span><br />
El rey no se conmovió en lo absoluto.<br />
-Ni existen islas de verdad, ni princesas de verdad ni ningún Dios de verdad.<br />
-¡Yo lo he visto!<br />
-Dime cómo iba vestido Dios.<br />
-Dios iba vestido con traje de etiqueta.<br />
-¿Te fijaste si llevaba arremangada la chaqueta?<br />
El príncipe recordó que, en efecto, así era. El rey sonrió.<br />
-Eso no es más que el disfraz de los magos. Te han engañado.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>Al oír esto, el príncipe regresó al país vecino, fue a la misma playa y encontró una vez más al hombre que iba vestido de etiqueta.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>-Mi padre el rey me ha dicho -dijo el joven príncipe con indignación- quién es usted en realidad. La otra vez me engañó, pero no volverá a hacerlo. Ahora sé que eso no son islas de verdad ni princesas de verdad, porque usted es un mago.<br />
El hombre de la playa sonrió.<br />
-Eres tú, muchacho, quien está engañado. En el reino de tu padre hay muchas islas y muchas princesas. Pero como estás sometido al hechizo de tu padre, no puedes verlas.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>El príncipe regresó pensativo a su país. Cuando vio a su padre le miró a los ojos.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>-Padre, ¿es cierto que no eres un rey de verdad, sino un simple mago?<br />
El rey sonrió y se arremangó la chaqueta.<br />
-Sí, hijo mío, no soy más que un simple mago.<br />
-Entonces, el hombre de la playa era Dios.<br />
-El hombre de la playa era otro mago.<br />
-Tengo que saber la verdad auténtica, la que está más allá de toda magia.<br />
-No hay ninguna verdad más allá de la magia -dijo el rey.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>El príncipe se quedó muy triste.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>-Me suicidaré -dijo.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>El rey hizo que, por arte de magia, apareciese la muerte. La muerte se plantó en el umbral y llamó al príncipe. El príncipe se estremeció. Recordó las bellas aunque irreales islas, y las bellas aunque irreales princesas.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span style="font-size: small;"><span>-Muy bien -dijo-. Creo que puedo soportarlo.<br />
-Lo ves, hijo -dijo el rey-. También tú empiezas a ser un mago.</span></span></b></div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="color: orange; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span><i>The Magus,</i> John Fowles </span></span></div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4911380321303154170.post-32747072012412172502010-01-30T19:15:00.001+01:002010-01-30T19:16:44.351+01:00Naturalesa humana / Conscient, inconscient?<div style="background-color: black; color: #f1c232;">¨La verdad es que no hay hombres “buenos” y hombres “malos”; todos somos “buenos y malos” en algún sentido, y nuestra lucha consiste en conquistar interiormente cada vez más cosas buenas, en todos los aspectos y facetas de nuestra vida; y dejar poca tregua a las cosas malas. Más que “hombres buenos” hay “buenos hombres”, cuando en esa lucha interior ganan las virtudes y los valores que lo perfeccionan como ser humano; y hay “malos hombres” cuando tienen muchas batallas perdidas y dejan de luchar por crecer en el bien. El buen hombre es el que pelea por evitar cometer actos malos y mantenerse en la búsqueda y consecución de lo bueno; aunque también tenga cosas malas, que seguro las tiene.¨</div><div style="background-color: black; color: #f1c232;"><br />
</div><div style="background-color: black; color: #f1c232;"><a href="http://www.arbil.org/112malo.htm">Fragment d'article <span style="font-family: Tahoma; font-size: large;"><span style="font-size: small;"><i>Hombres “buenos” y hombres “malos”, triste reducción</i></span><b> </b><span style="font-size: small;">de Miguel Acosta</span></span></a></div><div style="background-color: black; color: #f1c232;"><br />
</div><div style="background-color: black; color: #f1c232;"><embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="390" src="http://blip.tv/play/%2B3KBrttqAg" type="application/x-shockwave-flash" width="480"></embed> </div><div style="background-color: black; color: #f1c232;"><br />
</div><div style="background-color: black; color: #f1c232; text-align: center;"><a href="http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20100127/53878753708.html">"Tras todo síntoma subyace una emoción ignorada"</a> </div><div style="background-color: black; color: #f1c232; text-align: center;">Entrevista a John Eaton, doctor en Psicologia, creador del mètode Reverse Therapy</div><div style="background-color: black; color: #f1c232; text-align: center;">La Vanguardia </div>kusarikkuhttp://www.blogger.com/profile/18426065834629328984noreply@blogger.com2